La publicació de la Llei 8/2013 de 26 de juny, ha incorporat el règim sancionador per l’incompliment de l'obligació als operadors del sector immobiliari, tant propietaris individuals o professionals, com intermediaris o comercialitzadors de incorporar a les ofertes (anuncis en qualsevol mitjà) la Certificació d’Eficiència Energètica dels Edificis. Tots responen del acompliment de la normativa, aquest règim sancionador afecta a qualsevol dels que intervenen en una transacció, fins i tot amb la mera publicació d'un anunci comercial, a internet, al diari o als aparadors del local d'una immobiliària.
En resumits termes, és un requisit per a la transacció de qualsevol immoble, sigui habitatge, local o nau industrial, entregar a l'adquirent un Certificat que indiqui el nivell de Eficiència Energètica del bé transmès. Aquest document, expedit per un arquitecte o enginyer habilitat per aquesta finalitat, degudament legalitzat davant de la administració, determina, a través de l’anàlisi de les seves característiques i els seus elements arquitectònics, fins a quin nivell és eficient o no, incidint en els consums energètics que caldrà en el seu ús posterior.
L’objectiu final que es persegueix és aconseguir que l’adquirent per compra o lloguer incorpori en la presa de decisió el nivell de Eficiència Energètica de l'immoble, que tindrà un cost final en el seu pressupost futur. D’aquesta forma, es pretén que els operadors es preocupin per millorar energèticament els productes. D'aquesta forma s’anirà millorant la qualitat del parc immobiliari, amb una reducció de consums i necessitats energètiques globals. Malauradament, en lloc de cercar estímuls positius pel camí de donar ajuts a les accions que millorin la situació actual, s’ha optat pel règim sancionador per aconseguir un objectiu, lloable sens dubte, però que carrega amb noves obligacions i costos un sector que segueix patint una crisi i que esta necessitat de estímuls i ajuts, no de més despeses.
